Està situada a uns tres-cents metres a ponent de l’església parroquial.
Té una petita nau i absis carrat, envoltat per un mur rectangular. Segons l’historiador Joan Badia i Homs, té especial interès la disposició d’aquesta capçalera que inclou dos espais laterals, els quals recorden els pastoforia dels temples paleocristians d’influència nord-africana, però amb unes dimensions minúscules.
Es tracta, segurament, d’una capella sepulcral, o bé de la capella d’una vila de tradició romana que va perdurar com a església cementirial. Data, probablement, del segle VI.












